dimarts, 30 d’octubre del 2012

Disfresses improvisades

Com que a la Nienke li agraden les princeses, m'estic tornant una experta en l'art incomprès de fer vestits i pentinats amb mantes, llençols i tovalloles perquè es pugui mirar al vidre del balcó aprofitant que, gràcies al canvi d'hora, a mitja tarda ja és fosc. He millorat molt des que l'únic que se m'acudia era fer barnussos, i ara, com podeu veure, ja sé fer trenes als cabells llargs i vestits amb tirants i capa, i a més les meves composicions ja s'aguanten una bona estona encara que la model sigui físicament incapaç d'estar-se quieta.

La Nin observa orgullosament el resultat


dimarts, 23 d’octubre del 2012

Matins

Ja tenim presa la mida als matins, cosa que, en una casa en què tots quatre som dormidors, us asseguro que no ha estat fàcil. El despertador arriba a sonar ben bé quatre o cinc vegades (entre les 8 i les 8:20) sense que cap de nosaltres es doni per al·ludit. Entre les 8:20 i les 8:30 torna a sonar i llavors ja ens ho prenem més seriosament. Surto del llit i vaig cap a la Lisa, l'única que es desperta de bon humor, i la vaig vestint mentre la resta tornen a la vida a poc a poc. Després vesteixo la Nienke, que acostuma a tenir opinions molt fermes sobre què vol i què no vol, i pot dir que no una vegada, a canvi d'haver-se de posar obligatòriament la meva segona proposta (una mena de ruleta russa diària davant de l'armari). En acabat, esmorzen amb el Bram mentre em vesteixo jo. Al final, pentinar, sabates, jaquetes, motxilla de la Lisa (si és dilluns, motxilles de les dues), esmorzar de l'escola (si és dijous, esmorzar i berenar), sortir (normalment corrents), enfilar el camí de l'escola i després el de la Llar.
Esmorzem a cuita-corrents

Posem al calendari quin dia fa
Sortim disparats!

dijous, 20 de setembre del 2012

Quan la Nienke va a dormir, no va a dormir

Des que la Lisa no dorm al llitet niu sinó que comparteix habitació amb la Nienke, el nostre ritual d'anar a dormir ha canviat. La Lisa s'adorm soleta amb el biberó, com també feia la Nin quan era petita. I la Nienke se'n va a dormir una bona estona més tard i la deixem que s'adormi al nostre llit; després, quan anem a dormir nosaltres, la traslladem a la seva habitació. El nostre ritual d'ara és així: jo la baixo al llit i després d'un conte i una cançó (últimament vol dos contes i cap cançó, cosa que suposo que no és estranya tenint en compte les meves aptituds musicals), vol que baixi son pare. I quan el Bram puja després d'explicar el seu conte, en teoria la Nienke es posa a dormir.

La realitat, però, és que, molt en silenci perquè no la sentim, ella continua desperta. Juga amb coses que troba per la nostra habitació, mira per la finestra si hi ha llum a casa la Jordina, obre la capsa de les agulles d'estendre, investiga què hi ha a la tauleta de nit i fins i tot s'enfila a la prestatgeria (aquesta setmana un dia vam sentir un gran terrabastall i ens vam trobar que li havia caigut tot un prestatge mentre intentava agafar "aquella cosa de fang" -un nyap de fang amb un pal de polo clavat, que històricament tenia un solet de paper enganxat, obra d'art de l'època de la llar d'infants-).

El cas és que en algun moment d'aquest joc, l'atrapa la son. I la son, que ja sap que la Nienke no es deixa vèncer a les bones, sempre l'ataca quan la troba desprevinguda i amb la guàrdia baixa, de manera que quan finalment s'adorm, la Nienke cau allà on és: a la cadireta de la bici tornant d'una festa, amb la cullera del iogurt a la mà, o envoltada de les "joguines" que s'ha portat al nostre llit. Cada nit hi ha la intriga de veure com ens la trobarem. Ahir, després d'una tarda molt emocionant veient el seguici petit, ens la vam trobar així.

Escena casolana
Fixeu-vos que: això que duu al cap són els pantalons del seu pijama (m'hi jugo que, com altres vegades, feien de "cabells llargs"). La roba que porta, és la part de dalt del meu pijama. I després té dos mitjons diferents, cap dels quals no duia quan se'n va anar a dormir, un a la mà i l'altre al peu. Que a més tingui els peus al capçal del llit, això aquí ja ni ens sorprèn.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Foto de família

La Lisa ha començat a anar a la llar d'infants, i el primer dia ens van demanar una foto de família, amb bestioles i tot. Com mana la tradició de casa nostra, vam preparar la bossa la nit abans de començar (jo de fet vaig obrir el mail amb la llista del material necessari el diumenge a la tarda, plenament en la línia de muntar el llitet de la Nienke mentre jo ja era a l'hospital parint o buidar el pis del c. Merceria mentre els nous inquilins ja l'anaven omplint de capses). Doncs això, que féiem la bossa a última hora i què va passar? Doncs que de cop ens vam adonar que de fotos de família, no en teníem cap! Pica d'urgència a la porta dels veïns i que vinguin a fer-nos una foto que puguem portar l'endemà a la llar. I va sortir aquesta. Les nenes en pijama i tots guapus-d'anar-per-casa excepte l'Sputnik, que fa mitja por. Lluíííís!

divendres, 24 d’agost del 2012

Aniversari de la Nienke

L'aniversari de la Nienke deu ser el més llarg del món: ha durat nou dies. Des del dia 14, el dia de l'aniversari en si, que es va despertar per trobar tota la casa decorada amb guirnaldes i globus, fins ahir, dia 23, que vam fer la festa (per donar temps als amiguets de l'escola a tornar de les vacances), la Nienke es despertava cada dia i ens anunciava que "avui també és el meu aniversari". Han estat deu dies de molta emoció, degoteig de regals recollits aquí i allà, i dues magnífiques festes d'aniversari, una per família i amics nostres, i l'altra, per primer cop, amb els nens de la classe i els seus pares, una colla d'amics nous que en certa manera ens han "tocat" però amb la que sembla que hem fet sort. 

Festa 1 La Nin organitza qui ha de bufar i qui ha de cantar
Ara haurem de pensar com explicar-li a la Nienke que pel seu aniversari falta moltíssim, que primer han de passar tots els altres aniversaris (se'n sap l'ordre com un mantra que de tant en tant em fa recitar) i que ha arribat el moment de despenjar les guirnaldes i guardar la corona fins l'any que ve. Sort de la pila de regals i de la caseta nova de sota l'escala (work in process, ja us l'ensenyaré quan la tinguem acabada) que faran que aquest aniversari sigui memorable encara durant molt de temps.

Festa 1 La Lis va robar part del protagonisme
La segona festa va ser memorable per dues coses: perquè la Lis va fer els primers passets i perquè la Nienke es va fer mal en un peu saltant del jardí de dalt al de baix. L'emoció dels regals gairebé li va fer passar el mal però avui (l'endemà) encara se'n ressent una mica. Deu ser que se'ns ha fet gran, la Nin, perquè el que passa a les festes dels nens grans és que fan el boig. [Fotos de la festa 2 pendents d'afegir]

divendres, 20 de juliol del 2012

Avui et faré moltes fotos

Com que tens una mare que no sap fer temps, avui em passaré el dia fent-te fotos. Així, el dia que tingui més estona, parlaré de totes les coses que hem viscut amb tu aquest any. Avui pensaré moltes vegades en el dia que vas néixer, i en com vas néixer, perquè tot va anar tan bé i vas sortir tan fàcil com has sigut sempre des d'aleshores. Crec que hi ha poques fotografies on em trobi tan guapa com en aquesta que vam fer exactament a aquesta hora, fa exactament 365 dies, seixanta minuts després que vinguessis al món, tan preciosa i rodoneta.

Per molts anys Lis!

Acabadeta de treure del forn

divendres, 15 de juny del 2012

Multilingüisme

Estem sense Nienke, perquè desafiant un cel rúfol i amenaçador, se n'ha anat amb els avis a passar el dia i una nit al vaixell de vela que l'Opa té a Zeeland. Després d'una hora de camí, ens han trucat des del cotxe per preguntar què volia dir una frase que la Nienke ha repetit (en català) una vegada i una altra durant el trajecte: "Falta molt?". Ara ja li hem ensenyat a dir en neerlandès, i així els avis també podran gaudir de la pregunta més preguntada a tots els viatges amb cotxe amb criatures.

Ahir vam descobrir aquest parc amagadet prop de casa els avis

Tot això vol dir dues coses. Per a la Nienke, que se'n va a passar-s'ho bomba i té pressa per arribar. Per a nosaltres, que l'esforç d'immersió lingüística (parcial i intermitent, però fem el que podem) encara no està donant tot el fruit que esperem que donarà a la llarga. La Nienke entén la llengua del pare perfectament, cosa que no cal ni dir que valorem i que és molt important. A més, l'entén tant quan l'hi parla ell com quan l'hi parlen altres. Ho ha aconseguit a còpia de viatges a Holanda, visites d'amics i satèl·lit per poder rebre la televisió holandesa. No és que posem la Nin expressament a mirar dibuixos en neerlandès (ni podríem, perquè els nens holandesos surten de l'escola molta estona abans, i quan la Nin arriba a casa ja no en fan, de dibuixos), però quan la tele està encesa la sent de fons, i sabem que l'entén.

Ara bé, a pesar del contacte freqüent i de la constància del Bram, el coneixement que la Nienke té de la llengua és molt passiu. Tot això és perfectament normal. Tot va al ritme que ja ens esperàvem. Sabem, perquè tots dos som de lletres (i, de fet, de llengua), que cal molt d'esforç. La gent sol dir que els nens són com esponges, però sense immersió, no n'hi ha prou de ser una esponja. En fi, que com amb totes les altres coses, cal paciència!

Una anècdota: fa uns quants mesos es va quedar a dormir a casa dels tiets. L'endemà vaig preguntar al germà del Bram si s'havien entès. I em va dir que havien trobat el sistema perfecte: fer-li preguntes de sí o no. A males, sempre pot fer servir aquest sistema! Com quan érem petits i jugàvem a endevinar un personatge.