 |
| Fires de Girona, un altre escenari d'aliances, com els matins |
—Què t'ha dit? —pregunta la Lis en un xiuxiueig. Fa tres dies que pel culpa del jetlag es desperten massa hora, quan encara és fosc i no fa cap falta sortir del llit per anar a l'escola, que no comença fins al cap de tres hores. Ja ha vingut primer la Lis, i l'he tornat a enviar al llit. Però he après la lliçó dels últims tres dies, i sé que no serveix de res, així que quan apareix la Nienke, cinc minuts més tard, li dic que d'acord, que s'aixequin.
—Que podem mirar la tele —diu la Nienke.
—En sèrio?
La Lisa, per si de cas, ho ve a comprovar.
—Mama podem anar a dalt?
Els seus bracets s'aixequen en silenci en senyal de victòria quan dic que sí. No s'haurà d'avorrir més estona al llit!
La Nienke ens tanca la porta amb un "Bona nit", i dos parells de peuets s'escapen escales amunt.
Són petites aliances entre germanes que van passant cada cop més sovint. No fa tant, la Lis encara solia ocupar el mateix espai que els pares, però s'ha anat fent gran i ara fan més pinya elles dues. Es creen els fronts, tothom va ocupant posicions. Vénen dies fascinants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada