La nostra petitona es fa gran! Si només em fixo en la mida, la veritat és que no me n'adono: és clar que pesa cada cop més, i que la robeta li queda petita, però en el dia a dia no seria capaç d'adonar-me que creix.
Després hi ha vegades que t'adones que hi ha hagut un gran canvi, que els bababàs són paraules que entens, i al cap d'un temps veus que les paraules que entens estan connectades entre elles per badibús que fan que formin part d'una frase. I que les frases tenen entonació, depenen del context, i no són imitacions ni repeticions de frases teves, sinó coses que diu ella... està aprenent a parlar!
Un altre gran camp de canvi ha estat el joc simbòlic. Fa un parell de mesos va començar a jugar amb els ossets com si fossin els seus bebès. Els posa bolquers, els passeja, els posa a dormir, els dóna el biberó... ahir em va arribar a l'ànima veure que posava crema solar a l'osset abans de sortir a passejar. I la mare es debat entre l'orgull del present i aquella mena de recança que diu que mai no tornarà a ser petita...
A dormir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada