Des de fa unes quantes setmanes a casa hi ha una certa emmaramenta, sobretot a l'hora d'anar a dormir; per això, aprofitant que el Bram era a Holanda uns dies, volien dormir al meu llit. Cada nit, jo les acotxava bé, me n'anava a treballar, i quan me n'anava a dormir, invariablement, havia de recol·locar-les, perquè en el camp lliure que els donava un llit doble, devien fer un munt de giragonses i tombs, perquè me les trobava sempre més o menys així:
 |
| Ni adormides no paren quietes... |
sempre mogudes a les nits! ami tambe m'encnata aci¡otxar-les be i ni hi ha manera! i als matins smebles el Petit Princep amb els cabells tots enrinjolats...
ResponEliminaa casa passa igual, te'ls trobes de cap per avall, en diagonal, amb els llençols embolicats...
ResponElimina