divendres, 4 de juliol de 2014

Un secret

Els que llegiu aquest blog potser no us ho creureu, a no ser que em conegueu en persona, però sóc poc piropera. És clar que faig mimus a les nenes, i quan els hi faig els hi dic que són guapes, i si pregunteu a la Lis qui és la més preciosa, respondrà un "la lis" que s'ha après de sentir-m'ho; però un raconet de mi sempre es pregunta si s'ho creuen o si pensen que els ho dic perquè sóc sa mare. És dur ser tan realista, no poder pensar que són les més maques i llestes del món perquè potser en algun lloc del món hi ha nenes més maques i llestes, vés a saber, i perquè no saps què és realment la definició objectiva d'una nena maca i llesta, i llavors et toca sentir altres mares que ho diuen tan convençudes dels seus fills que penses que potser és que et falla alguna cosa a tu, i que la maternitat no t'ha trastocat prou.

Així que no sóc capaç de fer observacions objectives i universals sobre les nenes, però sí que sé dir que per a mi són les més maques i les més fantàstiques, i que tinc la sort que quan comparo amb el que tinc a mà, surten bastant ben parades. I és que avui m'han explicat històries de gelos que feien posar els pèls de punta, i les meves criaturetes (no saps si per mèrit teu o seu, però crec que això és inevitable) sempre s'han portat bé, no han tingut gelos, i s'estimen d'aquella manera que quan ets germana gran, com jo, saps que durarà per sempre. 

 

1 comentari:

  1. M'encanta aquesta entrada! ja pots estar ben orgullosa, són les millors :)

    ResponElimina