dijous, 16 de desembre de 2010

La nena gran

Avui, que després d'una tarda amb la Nienke a casa som un gerro i un got més pobres, no deixa de ser un dia de reflexió, un d'aquells en què de cop la Nienke s'ha fet una mica més gran. Ahir, en previsió de canvis (encara que de moment són llunyans), i perquè havíem vist que s'hi enfilava com si res i per tant poc sentit tenia, vam decidir desmuntar la barana del llitet on ha dormit des que va néixer, perquè ella mateixa pugui pujar i baixar del llit. Així, als matins, en lloc de cridar-nos, podrà sortir del llit tota soleta i venir a prendre's el biberó de l'esmorzar a la nostra habitació, com sempre vol fer.

I si hem pogut fer aquest canvi ha estat perquè, des de fa unes setmanes, s'ha fet gran en una altra cosa: l'hora d'anar a dormir. Abans, protestava, plorava, no volia mai anar al llit; ara ella mateixa s'adona que està cansada, es fica al llit de bon grat, demana unes quantes cançons, o un conte (les set cabretes) i arriba un moment que ella mateixa diu "Adéu, mama". Aleshores li faig un petó i penso que han canviat les coses, que es va fent gran, i que ara sóc jo, la que no voldria marxar.

Això sí, ahir, que era la primera nit que dormia sense barana al llitet, quan el Bram anava a dormir i va entrar a l'habitació de la Nienke per si calia tapar-la, es va trobar aquesta escena:

2 comentaris:

  1. Crec que sí, necessita que la tapin, pobrica...

    ResponElimina
  2. ai, pobreta!! potser es va fent gran però encara necessita la barana... petons!

    ResponElimina