Uns altres Pirineus

Des que va néixer la Nienke que només havíem pujat al Pirineu a l'hivern. Els dies abans de marxar no els feia gaire il·lusió canviar l'estiu per unes muntanyes que s'imaginaven nevades i amb pistes d'esquí. Per això la Lisa va quedar una mica estranyada quan vam arribar a Esterri i va resultar que feia calor i hi havia piscina. Però més fascinants encara van ser altres descobriments, i el primer i més emocionant de tots va ser que et podies banyar als rius. No va passar cap dia que no es banyessin en algun riu o llac gelat (els pares ens les miràvem des de la vora, heroicament amb l'aigua fins als turmells, desitjant no haver d'intervenir). Vam descobrir en bici els pobles i animals de la vall (la Lis es volia endur el gat fer a casa, per molt que el gat bufés; a la Nienke li va agradar sobretot un linx que es va tirar contra el vidre i mica més i ens fa caure de cul a tots).

Bestioles de riu

Banyes de daina

El més emocionant d'aquells dies al Pirineu va ser que les nenes van estar absolutament felices. Jo vaig tornar enamorada de les meves filletes. No es barallaven, jugaven molt juntes, els interessava tot (i mira que vam explicar coses), i en un parell de dies ja s'havien ficat mig poble a la butxaca (menció especial a la pobra senyora Maria i la seva néta de Tolouse, a qui feien sortir a la finestra sense clemència cada cop que li passaven per davant de casa). Se'ns van mig asilvestrar, és clar, però ja és a això que anàvem. I l'any que ve, més i millor.