Fa un parell de setmanes es va concretar (gràcies a la C. que es va recordar de nosaltres!!) la idea d'anar uns dies a Copenhaguen, una ciutat que m'agrada molt i que feia massa temps que no visitava. Però en el moment de quadrar agendes, teníem visita d'Holanda, i nosaltres també acabàvem d'estar fora, de manera que no era fàcil ni pel Bram ni per la Nin venir, però en canvi jo sí que hi podia anar. Així que vaig fer un cop de cap i vaig prendre la que de moment encara és la meva filla comodí, la Lis.
Perquè la Lis, a banda que es pot perdre escola tranquil·lament sense explicacions, és un personatget adaptable. Tot li està bé i tothom li agrada. Juga amb qualsevol cosa i parla amb la gent que l'envolta, amb els nens, els gossets i els gatets. Li dius "ara anirem al tren" i contesta "iupiii". Li dius "ara pujarem a l'avió" i fa com que et convenç ella a tu, "és molt guai l'avió mama". Li dius "mira quina torre" o "mira quin arbre" i et contesta "uaaau" com si li acabessis d'ensenyar una meravella. No vol caminar, però fa magnífiques migdiades a la motxilleta. I no li agrada gairebé res de menjar, però tampoc no té gana, així que una cosa per l'altra.
Per tant, vaig reservar per primer cop bitllets d'avió només per a nosaltres dues, i ens en vam anar a fer un viatge diferent. I no és que no fos estrany, que ho va ser, però vaig gaudir moltíssim d'ella i de la ciutat, i tot va ser molt més fàcil i va anar molt més rodat del que jo m'esperava.
Si una cosa li agrada a la Lis, són els animals |
Uns botonets al carrer són motiu per ballar |
I a Dinamarca no pot faltar el Lego |
Liesje, es veu que som un bon equip, i oi que vam xalar?
Quines fotos tan xules, i quin carinyet, la Lis. Torneu aviat!
ResponElimina