A la neu!

Des que tenim la Lisa havíem fet algunes sortides (dos cops a Prades i dos cops a Holanda), però com que són viatges que tinc més apamats, gairebé ni compten. Aquest cap de setmana, en canvi, anàvem per primer cop al Pirineu amb dues nenes, una de les quals no només s'havia de quedar al bar ben abrigadeta sinó que necessitava equip complet de neu. Així que després de comprar tot l'equip necessari d'una tacada (manoples-pantalons d'esquí-samarreta tèrmica-descansos-trineu), només ens faltava veure com ho organitzàvem al cotxe. 

Mig maleter ens l'ocupa la cadira de la Lis, així que vaig decidir fer maletes individuals, de les que et deixen pujar a l'avió, perquè són més manejables (la Nienke fins i tot va baixar ella sola la seva a l'ascensor) i permeten fer millor l'inevitable tetris de maleter. Així anàvem: al maleter, cadira de la Lis, quatre maletes individuals, i un trineu d'aquells amb forma de cullera; dins, les cadires de les nenes, que ocupaven gairebé tot el seient de darrere, entremig tot d'anoracs i mantes, als peus de la Nin l'ordinador portàtil, i als peus de la Lis una bossa plena de coses per sobreviure el llarg viatge en cotxe fins a Cerler (galetes, aigua, plàtans, joguines, biberons, termo d'aigua calenta i xupa xups).

El primer tros de l'anada va ser una mica accidentat (abans de Lleida ja havíem hagut de canviar un bolquer i netejar una vomitada), però des d'allà vam tirar molt bé i només vam parar deu minuts perquè la Nin fes un pipí i busqués cargols a Barbastre (poca estona perquè feia un fred que glaçava), i després cinc minutets perquè el cotxe d'avituallament (és a dir, l'àvia) ens donés entrepans quan ja gairebé arribàvem. La tornada, per cert, va anar encara millor, perquè només vam fer una aturada brevíssima a Barbastre per girar cap endavant la cadira de la Lis i buscar cargols (que si la Nin té alguna cosa, és memòria, i va reconèixer l'àrea de descans abans que cap de nosaltres).

El cap de setmana de la Nin: a ella que mai no té fred, i per tant es va negar a posar-se els guants, els -14 ºC la van sobtar una mica. Per això el primer dia només vam fer una mica de contacte amb la neu i a la tarda ens vam quedar a l'hotel, on va xalar a la dutxa (una cabina més gran que la banyera de casa) i jugant en una petita habitació de jocs. L'endemà es va deixar abrigar més (la mare sempre té raó) i vam anar a Llanos del Hospital, on estàvem molt arrecerats del vent, i allà va xalar llançant-se amb trineu i després jugant amb la resta de nens de l'expedició.

El cap de setmana de la Lis: com que anàvem amb un grup gran de gent, no li fan faltar atencions ni un moment. Ens va dormir les nits senceres i les estones més incòmodes van ser, com jo ja em temia, al cotxe. Feia massa fred per passejar-la gaire així que va estar sobretot dins de bars i de l'hotel... però en fi, ja tindrà ocasions.

Un dia important comença amb un bon esmorzar

Primer contacte amb la neu

La Nin fa torres a la sala de jocs 

La meva conclusió és que es pot anar perfectament pel món amb les nenes, però que no va gens malament portar reforços (sense reforços, el Bram i jo no hauríem pogut fer les nostres excursionetes).  En tot cas, vaig tornar carregada d'energia per fer més coses. A veure si en tenim oportunitat ben aviat.