dilluns, 4 de febrer de 2013

Cuetes

Per no caure en falses modèsties, diré directament que les meves nenes tenen uns cabells molt bonics, sobretot perquè són tan cridaners (sempre explico que aquí les trobo de seguida, mentre que a Holanda les perdo contínuament entre altres nens, molts dels quals són més rossos que elles). 
Però també és veritat que són uns cabells de mala qualitat, molt finets, que de seguida s'emboliquen i que són bastant dramàtics de pentinar cada matí. Per això totes dues han desenvolupat una mania terrible a rentar-se el cap (la Nienke acostuma a demanar mullar-se els cabells sense rentar-se'ls) i al raspall dels cabells (si no m'hi acosto amb el seu, el blanc, no cal ni que ho intenti). 
I això fa que aquestes nenes amb els cabells tan bonics tinguin els pentinats més simples, sense clips ni gomes ni cuetes ni trenetes, ni els cabells gaire llargs, i per això fa tanta il·lusió quan un dia de cop decideixen deixar-se pentinar i les porto, com avui, així de fantàstiques. Deu ser que s'acosta Carnaval?

Foto d'èxit assegurat

4 comentaris:

  1. Cuetes!!
    Jo que els tinc gruixuts, rebels i ondulats, de petita no en vaig portar pràcticament mai. No hi havia manera de fer cues, ni una ni dues. Ni de pentinar-me... i ara, tampoc. A veure de qui agafa els cabells el nen...

    ResponElimina
  2. T'hauries de fer trenetes de les africanes! O fer-l'hi al nen ;)

    ResponElimina
  3. estan moníssimes!! les cuetes de la Lisa són molt gracioses! :)

    ResponElimina
  4. Si mai vaig a uan perruqueria i demano trenetes africanes, seràs la primera en saber-ho. Esgotaré la paciència de la perruquera, segur!!

    ResponElimina