dimecres, 14 de juliol de 2010

Chester

L'últim contacte

Quan anem a Boscos i la Nienke sent bordar algun gos en un jardí, sempre diu: "Chester!". El nostre gos era un dels gran alicients de casa l'àvia; una bèstia bona i pacient que últimament s'havia anat fent cada cop més vella. Ara, quan la Nienke sent lladrucs i crida el Chester, em fa molta pena pensar que ja no pot ser ell, i que hi haurà un dia que se li oblidarà i deixarà de cridar-lo. Nosaltres el continuarem recordant, que per alguna cosa vam tenir quinze anys amb ell.

3 comentaris: