diumenge, 9 de juliol de 2017

Emmaramenta

Des de fa unes quantes setmanes a casa hi ha una certa emmaramenta, sobretot a l'hora d'anar a dormir; per això, aprofitant que el Bram era a Holanda uns dies, volien dormir al meu llit. Cada nit, jo les acotxava bé, me n'anava a treballar, i quan me n'anava a dormir, invariablement, havia de recol·locar-les, perquè en el camp lliure que els donava un llit doble, devien fer un munt de giragonses i tombs, perquè me les trobava sempre més o menys així:

Ni adormides no paren quietes...

1 comentari:

  1. sempre mogudes a les nits! ami tambe m'encnata aci¡otxar-les be i ni hi ha manera! i als matins smebles el Petit Princep amb els cabells tots enrinjolats...

    ResponElimina