dijous, 5 de desembre de 2013

Coses que vaig dient III

La Nienke ja parla com una nena gran, es nota que se li mou la primera dent. Però encara queden alguns fòssils que, ara sí, ja estan en absolut perill d'extinció. Per sort, és una època de preguntes fantàstiques i idees que et deixen amb un pam de nas, i amb això encara estem bastant entretinguts.

Algunes paraules que no diu bé:
Ranglandaix (llangardaix), gotes (botes), grac (drac - sí, aquest aguanta!), baldufes (medusses), furmàcia (farmàcia).

Raonaments:
Nienke: És de pollastre, l'hamburguesa?
Jo: Sí, les tres són de pollastre.
Nienke: Excepte la meva, que és de pa i carn. [irrebatible totalment, és clar]

[Vaig per ajudar-la a cordar-se la jaqueta per damunt del vestit de princesa] Mama no cal que m'ajudis, que sóc una princesa! Ho sé fer tot!

Reinvencions de cançons:
- Aaaallioli tenia tres soldats [amb la tonadeta de "Napoleó..."]
- Hi ha una nina dalt del cotxe que repica els cascabells. Trenta, quaranta, la vella bufanda pinyol madur...

Sentències:
El cul és com un pont entre dos cames.
Mama jo vull ser la lluna.
Quan sigui gran vull ser el ratoncito Pérez.
Si Nadal fos a l'estiu els pastors haurien d'anar amb banyador.

Ah, i l'insult més gros del món: mandonguilla fea.

En fi, i com aquestes moltes més, però és que li hauria d'anar al darrere amb una gravadora...

Com podeu veure, és una princesa i no necessita gens d'ajuda

1 comentari:

  1. Mandonguilla fea!! ahahahahaha :D
    El fill d'uns amics deia "Burilla de nas!!"
    Ara ja és més gran i diu coses més grolleres però menys originals...

    ResponElimina