Coses que vaig dient II

Actualment aquest és el seu somriure de foto

La Nienke últimament té molta consciència lingüística. S'adapta a parlar castellà (un castellà de moment molt sui generis) amb la gent que sent que parla castellà, fins i tot si amb ella parlen català, i pregunta constantment com es diu tal cosa en anglès o en holandès o en castellà. I també li interessen altres llengües que sent a la tele o pel carrer, i quan és una llengua que jo no parlo, em fa imitar-la per saber com sona.

Mentrestant, com que xerra molt i té un punt hiperactiu, no para de dir coses, i el percentatge de coses gracioses és bastant alt. És un clàssic que just quan les diu més grosses, no tens res per apuntar i tot i que et penses que te'n recordaràs, costa més que no sembla. De totes maneres aquí teniu algunes de les coses que la Nienke va dient:

FÒSSILS (alguns dels quals ja tenen molta història):

pisplau -> sisplau

grac -> drac

gòmit > vòmit

Tarragona > català

UN FALS AMIC:

país -> ciutat (típicament, a la frase: mama quin és el país més gran de Rússia/Holanda/etc). I això combinat amb el que deia abans dóna lloc a una curiosa pregunta: "mama quin és el país més gran que parlen Tarragona?". Resposta, per si no heu estat atents: Barcelona.

PREGUNTES QUE FAN POR:

Mama el sol per què no cau?

Ara la Lisa ja té un any? I per què no camina? [el dia de l'aniversari de la Lisa, suposo que s'esperava un update automàtic]

Per què l'aniversari de la Lisa va abans si jo vaig néixer primer?

[Mirant el tràiler d'una pel·lícula de la guerra de l'Afganistan] Per què fan petardos i tots els nens marxen?

[Crobi explica que li van robar el mòbil:]

NIENKE: Qui?

CROBI: Un senyor dolent.

NIENKE: Que volia que els seus fillets poguessin mirar Tom & Jerry?

FRASES QUE FA POR DE SENTIR:

Vaig a fer una festa al carrer.

Mama fem un aniversari (consisteix a treure tot el que se li acut)

Vols que faci música?

[I, potser la més ominosa de totes:] Mama m'ha passat una mala sort.

Però d'altra banda, cada matí, quan es desperta la Lisa i parla i remuga una mica al seu llitet, després se senten els peuets de la Nienke que també es desperta i va cap allà, i li pregunta (amb una energia i una alegria matutina que us asseguro que no ha heretat dels seus pares):

- Qui està desperta i l'estimo?

I llavors, mentre m'arrauleixo sota la manta (en aquell moment, sé que ja em queda poc), el meu cor es fon una mica.