dijous, 5 d’abril de 2012

Converses de telecabina

Ara que ja tinc el maleter apamat i roba d'esquí comprada, tenia més mono de muntanya, així que fa un parell de setmanes vam anar a esquiar a Andorra i vam xalar molt. La Nin es va estar cada dia unes quantes hores a la llar d'infants (l'"escola de la neu", en deia ella, i li va agradar molt) i després amb nosaltres, esquiant una miqueta amb el Bram, tirant-se amb trineu, i molt emocionada amb els telecabines ("ascensors amb finestres i sofàs", va explicar per telèfon). I a la tarda, la piscina de l'hotel i una banyera on hi cabia tota la família. 

A punt de fer una baixadeta
Ara bé, la sentència final va ser que li agradava més Cerler, perquè allà sí que hi havia llit per a la Lis. Doncs ja ho sabem, l'any que ve les hem de prendre totes dues!

Ja em perdonareu el mal de coll, però mentre no descobreixi com girar un vídeo que vaig fer amb la càmera de costat, us el penjo així perquè això ja m'ha passat unes quantes vegades i al final no penjo cap vídeo...


I la transcripció del vídeo:
[Parla de la pel·lícula de la Rapunzel:] 
NIENKE: Que el cavall... el nen està darrere del cavall i el cavall li posa les potes al davant, i yo me caigo de culo. [efecte sonor de caure].
BRAM: I llavors fa així el cavall [rebufa].
JO: I què fa amb el nas el cavall?
BRAM: Olora, no? Com un gos?
NIENKE: Sí. I després del cavall ve la Rapunzel que és un bebè i la ve a buscar la tonta [la bruixa dolenta] i llavors yo me caigo de culo [efecte sonor].
JO: Tu caus moltes vegades de culo.
NIENKE: [reflexiva] Quan corro, només.

1 comentari:

  1. boníssim! penja més vídeos (encara que sigui de costat)!
    m'agrada la reflexió de la Nin amb tant yo me caigo de culo! :D

    ResponElimina