A qui no li agrada el Nadal és que no té nens (i III): els regals

[Fa vergonyeta fer una entrada sobre Nadal el mes de febrer, però he anat una mica de bòlit, i així enllesteixo la sèrie, que si no feia lleig.]

A veure aquí què surt

En neerlandès hi ha una paraula, voorpret, que descriu perfectament la sensació de comprar regals de Nadal. "voor" vol dir abans, i "pret", diversió, així que podríem dir que és la diversió prèvia a la diversió, és a dir, lo bé que t'ho passes anticipant el moment en què la criatura obrirà el regal de Nadal pensant que en algun lloc hi ha un ésser màgic, (un rei, el tió, sant Nicolau, tant és) que ha entrat a casa seva i li ha deixat exactament a ella aquell regal. Enguany vaig xalar moltíssim mentre comprava els regals, i gaudint del voorpret que, ara que hi penso, potser es pot traduir per "il·lusió".

La nit abans ens preguntava, sense acabar-s'ho de creure: "I demà tindré regals?". En el moment de veure'ls i d'entendre la dimensió de la cosa, la Nienke va estar molt emocionada. Diries que la cosa només havia de durar un parell de dies, però ara que ja fa dos mesos encara de tant en tant treu una joguina de les de Nadal i et diu, emocionada: "m'ho van portar!". També és cert que ha entès perfectament la, diguem-ne, dinàmica de mercat de l'intercanvi: ahir mateix (dia 7 de febrer nota bene), després de fer fora el gat de la meva cadira (una gesta heroica) va tornar la mar d'orgullosa cap a mi per preguntar, amb la seva cantarella de ja-sé-jo-que-la-resposta-m'agradarà: "què em portaran els reis?".

Ara, consti que després d'obrir l'últim regal, una mica impressionada per la generositat dels visitants màgics, va murmurar per a si mateixa (però prou fort perquè el Lluís i jo ens moríssim de riure): "M'he portat malament, però mira". 

Em sembla la millor manera de sentenciar el Nadal: tot l'any tirarem com podrem, però per Nadal ens rendirem al voorpret i vigilarem que no falti de res. I si s'ha portat malament, mira, és probable que fem els ulls grossos.