Una de les coses que més il·lusió em fa que em preguntin és si la Nienke ha estat gelosa de la Lisa. De moment la resposta és que gens. Al contrari, se l'estima molt, demana tocar-la, que l'hi assegui al costadet, ens informa de si plora o riu, i últimament també vol que la fiquem ("molta estona") a la banyera amb ella ("a la banyera de grans").
No sé ben bé per què hem tingut tanta sort, amb això. A mi és una cosa que em preocupava, perquè la Nienke no havia tingut mai competència, però s'ho ha pres la mar de bé. Però crec que hi han pogut influir uns quants elements. Primer, que mentre jo vaig estar embarassada no vam parlar mai de "germaneta", ni vam dir que tindria una nena per jugar, ni res així. Sempre li dèiem el bebè: un bebè que no farà res, que l'haurem de cuidar, dormirà molt, etc. Potser això va servir perquè es fes més la idea del que venia. Després, com que jo no crec en el pit a demanda, des del començament vam poder organitzar les preses de pit de la Lisa i entremig tenia temps que sabia que podia dedicar íntegrament a la Nienke, perquè no se sentís desplaçada més que en els moments que la Lisa havia de menjar.
I l'element més important de tots ha estat, segur, la Lisa mateix. Com que és dormidora i bona nena, la Nienke no ha hagut de cedir gaire protagonisme. O potser no ha estat cap d'aquestes coses i és només pura bona sort. També m'ho creuria; fa uns anys que em sento tan afortunada que tinc por d'estar-me gastant la sort de tota la vida.
El vídeo és d'avui a la tarda, que la Lis ha dedicat les primeres (i nombroses) rialles a la Nin.
quin gràcia el vídeo! segur que l'escena es podría estar repetint una bona estona! una saltant i l'altra rient :) que duri aquesta sort! (bé... potser també hi teniu alguna cosa a veure els papes, no?)
ResponEliminaQue guaaaaaaapes!!! I que bé que s'ho passen amb ben poca cosa. Que segueixi així la sort!
ResponEliminaOhhhh! Maria quina felicitat!
ResponEliminaNani