diumenge, 11 de setembre de 2011

Aprenent a parlar (VI)


Avui és jornada de reflexió: com que demà la Nienke començarà a anar a l'escola de grans, no puc evitar pensar que s'està fent gran, i que me n'adono contínuament amb les coses que fa. Pensa tant, i enraona tan bé, es recorda de moltes coses... de dia en dia, veus que va tancant etapes i obrint-ne de noves (sense tenir-ne ni idea, és clar). El passat és ahir, quan ella era petita; i el futur és demà, una mena de nebulosa que no sabem fins a quin punt entèn. Quina sort, poder viure el present com ella, amb energia inesgotable i optimisme constant. I com que si parlo de centímetres o kilos els avenços són menys espectaculars (en això té a qui assemblar-se), dedicaré aquesta entrada a les últimes novetats lingüístiques.

Conjugacions diverses:
obrit (obert), vinit (vingut), traurat (tret), coneixava (coneixia), vinit (vingut), naixat (nascut)

Que ella és molt gran ho té clar:
[S'acaba el biberó] JO: Et faràs molt gran!
NIENKE: Jo ja he fet gran.

Repartint culpes: me la trobo escampant tots els estris de la cuineta per la terrassa.
JO: Nienke, juguem amb compte, eh?
NIENKE: Jo sí, l'osset no.

Establint normes: un dia, portava una estona dient que no a tot, així que jo també vaig posar-m'hi.
JO: No! No! No!
NIENKE: Mama, no diguis no. Jo sí: no!

Les coses clares: si no vol tornar a casa, no vol tornar. Aquí teniu el diàleg que vam mantenir per telèfon un dia que es va quedar a casa d'una amigueta:
NIENKE: -Mama! M'estic portant molt bé!
JO: -Ah, que bé! I has jugat molt?
NIENKE: -Sí. Adéu! [i penja]

Algunes nomenclatures curioses:
un pastís gros per saltar -> castell inflable
una santatecla -> una església
la primera (com les maduixes) -> la primavera (quan surten les maduixes)

Canvis vocàlics:
defícil, terita, pescina

Un dia que la Lisa plorava:
-Mama, vull que paris la Lisa.

I que no m'ho deixi: estem de ple a l'època del "per què?". I així va passar que un dia vam tenir aquest diàleg:
JO [al límit de la meva paciència]: Nienke, per què sempre dius per què?
NIENKE [sincera]: Perquè m'agrada.

4 comentaris:

  1. Boníssim el recull!! Quan la Nienke sigui (encara més) gran li agrdarà llegir-ho!

    ResponElimina
  2. Maria,
    Que gratificant viure el dia a dia...

    ResponElimina
  3. I un dia la Nienke dirà: mama, papa, vull ser model! esta preciosa...

    ResponElimina
  4. Mentre no hagi d'anar jo a cap programa de tele a defensar-la d'altres "mares de models", que faci el que vulgui...

    ResponElimina