dilluns, 24 de maig del 2010

La primera tirita

Quan ets un belluguí com una que jo sé, els cops, els blaus i les caigudes són el pa de cada dia. Però l'altre dia la Nienke, desobeint ordres precises i contundents dels oficials de més rang de la casa, va tocar un llum que s'escalfa molt... i es va fer una cremada al tou del polze. Poca cosa, però com que era la primera cremada, sons pares (que no és que no haguem vist mai res, ja us parlaré un altre dia de la cama trencada i d'ingressos hospitalaris...) vam fer alguns escarafalls.

Tot va quedar en una butllofeta i vam pensar que no passaria d'aquí. Però avui aquesta butllofeta ha tornat rebentada de la llar d'infants, així que he decidit anar a comprar la panacea més efectiva del món: tirites de colorins i amb dibuixets!

No cal ni dir que ara jo també em porto una, i si per la Nin fos en tindria una a cada dit.

La foto està moguda perquè és d'acció:
la Nin investiga això de la tirita

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada