dimecres, 7 d’abril del 2010

Engeguem els motors

Ni la foto no és actual, només graciosa

Hauria hagut de començar aquest blog fa temps; concretament, el dia 14 d'agost de 2008, que va ser el dia que la Nin va decidir venir quan encara no l'esperàvem i convertir-me en una mama, és a dir, una versió 2.0 de mi mateixa, més ensucrada i orgullosa.

Per què no vaig començar aleshores? No diré que és perquè la nena no em deixa temps; el temps te l'has de fer tu i la veritat és la petitona ens deixa anar fent força coses. D'una altra manera, potser, però no paro gaire, i no només em refereixo a canviar bolquers i plegar robeta... no, la nena no és excusa. És només que de tant en tant hi pensava, en dedicar-li un blog, però la vida m'anava distraient.

Fins ahir a la nit. Eren les dues i la Nin feia quatre hores que dormia. Normalment dorm les nits d'una tirada, però ahir es va despertar de cop i amb els quatre mimus que li vaig fer a la panxolina per consolar-la (i que sempre funcionen) no n'hi va haver prou. Vaig pensar que potser era el seu primer terror nocturn (ja en tenen, els nens, a aquesta edat? ). En fi, el cas és que vaig haver de treure-la del llit, penjar-me-la a coll i passejar-me amunt i avall cantant una tonadeta que ja se m'ha oblidat en forma de ta-ta-ta-tàs.

I mentre ho feia em vaig adonar de com pesa (10 kg!), i en passar per davant del mirall de peu, vaig veure com n'és, de llarga (80 cm van dir a l'última revisió). I aleshores em vaig dir: Maria, de demà no passa. Demà comences i ja no pares. Fins que sigui adolescent i li faci vergonya.

I llavors, li regalaré el blog.

9 comentaris:

  1. Hola maques!
    Doncs m'alegro de la creació d'aquest blog.
    Des d'aquí us seguiré una miqueta més i prometo anar-lo comentant -poc o molt, ja ho veurem- perquè tingui un bon feix d'emocions quan li regalis. :-)
    Així que felicitats per la iniciativa i rebeu un fort petonàs desde Torroella!

    ResponElimina
  2. oh oh oh!! m'encanta la idea!!!! jo ho estic fent com a document word, petits relats de sensacions, moments especials...!!! ja tinc ganones d'anar-vos llegint!! petonets

    ResponElimina
  3. Això pinta bé! un altre blog interessant per seguir! :) fins aviat!

    ResponElimina
  4. Això esta bé, m'encanta!!! Segur que entre anècdotes i material (megues i megues de fotos) tindrás per a moooolt de blog. Nosaltres encara no ens ho podem permetre, que portem la "L" encara molt recent.^
    Ànim, que serà el teu llegat!!!

    ResponElimina
  5. Gràcies wapus! El pròxim post va dedicat a vosaltres i a tota l'altra gent que ens va veure perduts al començament i ens va ajudar :)

    Raül la "L" no sé si te la treus mai! Jo no, en tot cas!

    ResponElimina
  6. És un regal preciós! Igual que ella! mptnts

    ResponElimina
  7. Enhorabona pel blog Nienke. Com veus, estàs creant expectació, avi inclós. Quedem pendents dels teus propers passos. Un petonàs.

    ResponElimina
  8. Aquest blog és senzillament especial. En la teva felicitats tots hi disfrutem. Ànims i enhorabona!!

    ResponElimina